Extret de meneame.net: “Cuba predica las ventajas de Linux contra dependencia de Windows”
Ja fa uns mesos d’aquesta notícia, però avui buscant altres coses me l’he trobat. A banda de que les notícies d’aquest tema sempre em semblen bé (migracions de programari propietari a lliure) i que la mateixa m’ha arribat per canals d’informació, diguem, “tecnològics”, ara mateix no entraré a parlar de temes tècnics ni a valorar-la en aquest sentit.
M’ha cridat l’atenció el següent tros: “…Cuba ha capacitado a un ejército de 4.000 personas en el uso del sistema operativo de código abierto Linux, romper con la dependencia digital del sistema Windows de la estadounidense…”.
Després d’haver estat al país i d’haver conviscut amb gent d’allà en aquell moment i posteriorment aquí, he vist en 3 ratlles una síntesi del que és tota la manera de fer o la manera de vendre del govern cubà. Vaig per parts:
- “…ha capacitado a un ejército de…”: visió militarista d’un grup de gent, preparada i entrenada per combatre l’enemic,
- “…como parte de su batalla por…”: aha! ja tenim el combat contra l’enemic, que, si no he llegit malament és un sistema operatiu i,
- “…dependencia digital del sistema Windows de la estadounidense…”: el responsable del problema, dependència a una de les empreses que és màxim exponent del capitalisme.
Ja fa un parell d’anys, parlant amb una cubana em deia que en el seu país sempre estan en combat, sempre hi ha un enemic, vaja, que sempre han d’estar lluitant. Això, afegia, l’havia cansada mentalment.
Al llegir-ho, he pensat en ella. En aquella conversa. Em venen al cap paraules com desgana o desmotivació. Sento que si ja és prou complicat afrontar les pròpies batalles i lluites, com et pot arribar a cremar la lluita que ni et ve ni et va. Cal que ens moguem per lluites? Així és com ho veig jo:
Enemic – por – unió – tensió – combat – renúncia – victòria.
Victòria? – A què he renunciat? – Què he perdut? – M’he desgastat? – Per necessitat. Instint de supervivència? – Problema sobrealimentat?
