Avui mentre estàvem parlant he observat que has canviat. Ja no ets aquell jove entre innocent i alegre. M’ha semblat que les teves faccions no són pas les mateixes. Veig tristesa als teus ulls. A la teva cara un intent de somriure, o més ben dit, de prendre’t la vida amb alegria i amb aquella despreocupació agradable que abans tenies. I finalment un camí, triat per tirar endavant amb un to clarament marcat per les circumstàncies agreujades per la buidor que crea la manca de la persona estimada.
És bo? És dolent? El temps dirà.
