només comentar que els anys passen per tothom, però aquesta cançó crec que no ha passat gens de moda.
“Cuba predica las ventajas de Linux contra dependencia de Windows” divendres 8 febrer 2008
Extret de meneame.net: “Cuba predica las ventajas de Linux contra dependencia de Windows”
Ja fa uns mesos d’aquesta notícia, però avui buscant altres coses me l’he trobat. A banda de que les notícies d’aquest tema sempre em semblen bé (migracions de programari propietari a lliure) i que la mateixa m’ha arribat per canals d’informació, diguem, “tecnològics”, ara mateix no entraré a parlar de temes tècnics ni a valorar-la en aquest sentit.
M’ha cridat l’atenció el següent tros: “…Cuba ha capacitado a un ejército de 4.000 personas en el uso del sistema operativo de código abierto Linux, romper con la dependencia digital del sistema Windows de la estadounidense…”.
Després d’haver estat al país i d’haver conviscut amb gent d’allà en aquell moment i posteriorment aquí, he vist en 3 ratlles una síntesi del que és tota la manera de fer o la manera de vendre del govern cubà. Vaig per parts:
- “…ha capacitado a un ejército de…”: visió militarista d’un grup de gent, preparada i entrenada per combatre l’enemic,
- “…como parte de su batalla por…”: aha! ja tenim el combat contra l’enemic, que, si no he llegit malament és un sistema operatiu i,
- “…dependencia digital del sistema Windows de la estadounidense…”: el responsable del problema, dependència a una de les empreses que és màxim exponent del capitalisme.
Ja fa un parell d’anys, parlant amb una cubana em deia que en el seu país sempre estan en combat, sempre hi ha un enemic, vaja, que sempre han d’estar lluitant. Això, afegia, l’havia cansada mentalment.
Al llegir-ho, he pensat en ella. En aquella conversa. Em venen al cap paraules com desgana o desmotivació. Sento que si ja és prou complicat afrontar les pròpies batalles i lluites, com et pot arribar a cremar la lluita que ni et ve ni et va. Cal que ens moguem per lluites? Així és com ho veig jo:
Enemic – por – unió – tensió – combat – renúncia – victòria.
Victòria? – A què he renunciat? – Què he perdut? – M’he desgastat? – Per necessitat. Instint de supervivència? – Problema sobrealimentat?
Vilaweb – El ministeri va decidir que, a Sants, hi sobraven dues vies i les va reservar a lalta velocitat. Quina temeritat dilluns 19 novembre 2007
Totalment d’acord. Lo de Sants té delicte, és com si la meridiana, gran via (per tots dos costats), la diagonal i les rondes passessin per un únic punt al centre de Barcelona. I quan tot estigués col·lapsat, treiessin carrils.
Lo fotut d’això és que, com sempre, no es canviarà fins que passi alguna de grossa. Sembla que sigui la única manera que la gent reaccioni. Després tot seran corregudes, crits, planys, pilotes fores y mucho mucho ruido que conclourà amb amb la dimissió d’un parell de caps de turc, amb gent marcada de per vida per una causa en la que no creien, o que potser ni coneixien: el progrés!
Y como además sale gratis soñar… dijous 15 novembre 2007
y no creo en la reencarnación,
con un poco de imaginación
partiré de viaje enseguida
a vivir otras vidas,
a probar otros nombres,
a colarme en el traje y la piel
de todos los hombres
que nunca seré!
La del pirata cojo – Joaquín Sabina
T’he vist canviat dissabte 10 novembre 2007
Avui mentre estàvem parlant he observat que has canviat. Ja no ets aquell jove entre innocent i alegre. M’ha semblat que les teves faccions no són pas les mateixes. Veig tristesa als teus ulls. A la teva cara un intent de somriure, o més ben dit, de prendre’t la vida amb alegria i amb aquella despreocupació agradable que abans tenies. I finalment un camí, triat per tirar endavant amb un to clarament marcat per les circumstàncies agreujades per la buidor que crea la manca de la persona estimada.
És bo? És dolent? El temps dirà.
Transport públic 0 – Transport privat 1 dimarts 6 novembre 2007
Avui me n’he cansat. He explotat. Ja n’estic fart. Em passo al transport privat. Em pot més la ràbia, el sentiment d’impotència i la sensació d’estar perdent el temps que les meves creences sobre mobilitat.
Crec en el transport públic, en la mobilitat sostenible i en reduir les emissions de gasos a l’atmosfera. Perquè és un recurs compartit, perquè fa eficients els recursos i perquè estic cansat d’anar per Barcelona respirant un aire fastigós que no ajuda a la meva salut.
Estic cansat de arribar tard, a trigar el doble o el triple de temps de l’estipulat, de tenir canvis bruscs de temperatura i d’humitat i de respirar i haver d’esquivar obres. El transport ara mateix és pestilent, massificat i ineficient.
El tren d’alta velocitat un bé comú? Depèn, jo trigo un terç en arribar des de casa a la meva feina del que trigaria de Barcelona a Madrid. Això és progrés? A la llarga em beneficiarà? Depèn, faig un o dos viatges a l’any, per contra dels més de 500 que dec fer a l’any per la xarxa urbana.
Així doncs, em passo al transport privat, en el que aniré sol, en el que només podré estar per la carretera, en el que serà més car i en el que seré més vulnerable. I tot i això, i en no creure que és la solució, m’hi llenço. Per què? Doncs torna a començar la roda de cada dia… Perquè avui me n’he cansat…
La luna no es solo el sol de los muertos… dilluns 15 octubre 2007
…sino también, y sobretodo el sol de los insaciables.
intentant recordar d’on ho vaig treure
Exploits of a Mom dissabte 13 octubre 2007
Només apte per a coneixedors de les bases de dades o el que jo anomenaria humor SQL 
